Ñaco Fabré · Profundidad y límite

L’art no expressa el visible sinó que fa visible l’inefable. Paul Klee

En aquest projecte expositiu de Ñaco Fabré per a l’Espai Cor de l’Ajuntament de Palma, l’artista ens presenta un conjunt d’obres, totes inèdites, que s’uneixen entre si gràcies a una audaç depuració de la línia i del color. Unes composicions que aconsegueixen traslladar l’espectador cap a un sentiment d’equilibri, de bellesa i de pau interior. Incloure la peça titulada Construcció sobre l’horitzó (2015) és una clara al•lusió a la vigència de la pintura com a metàfora d’un llenguatge atemporal: una manera intel•ligent d’establir un diàleg formal amb totes aquelles qüestions pertanyents a l’actualitat i que ocupen (i preocupen) la reflexió d’aquest creador.

Un cosmos íntim, una dialèctica plàstica, on l’abstracció lírica, la geometria variable i els camps de color s’estableixen com una referència exquisida per a endinsar-se en l’experiència que implica la contemplació estètica. En paraules del mateix artista: “la reflexió sobre el temps i l’espai, el fons i la forma, la figura i el paisatge, condueix a imaginar la immensitat. Un lloc / no-lloc, on és possible establir la relació entre la infinitud i el dibuix precís que delimita l’aparició de les formes. Des del pensament poètic es pot abastar la totalitat de la distància i, alhora, assimilar la realitat de l’instant: una narrativa que sosté la circumstància de tota existència”.

ÑACO FABRÉ (Palma, 1965) va consolidant des de principis de la dècada dels noranta una trajectòria expositiva de singular interès. Exposa regularment a galeries i espais públics de les Illes Balears, Barcelona, Madrid, Bordeus, París, Colònia, Berlín, Londres o Brussel•les. Cal destacar l’exposició retrospectiva que li dediquen al Casal Solleric de Palma el 2012 “Sobre l’extensió buida”, la revisió de la seva obra sobre paper Univers de Paper a la Fundació Sa Nostra el 2019 o la recent “Donar a veure” al Col•legi d’Arquitectes de Palma així com l’exposició itinerant “ISLEART”, que el portà a Berlín, Roma i Londres.

Ha rebut diferents premis i guardons com el Ciutat d’Inca 1997, Ciutat de Manacor 1998, Ciutat de Palma 2000, el premi d’Art Plàstiques de Calvià 2004 o recentment el XX Premi Xam d’Arts Plàstiques. Ha estat becat per la Fundació Miró i des de 2009 és Acadèmic de Belles Arts. La seva obra està present en diferents col•leccions i museus com la Fundació Miró, la Fundació “la Caixa”, el museu Es Baluard, la Fundació Sa Nostra, The American University of Paris, Ministeri de Treball i Assumptes Socials o el Museu d’Art Contemporani de Pamplona.

El seu llenguatge actual podria emmarcar-se dins l’abstracció geomètrica encara que la seva preocupació per la pintura espacial amb referències a la naturalesa des d’una visió poètica sempre ha estat latent en la seva obra i l’ha caracteritzat.

Tant la poesia de Corredor-Matheos (Alcázar de San Juan, 1929) o la d’Adam Zagajewski (Lwow 1945-Cracòvia 2021), com la pintura conceptual de Ettore Spalletti (Cappelle sul Tavo 1940-Spoltore 2019), el lirisme de Julie Mehretu (Addis Abeba 1970) o l’escultura nascuda del suprematisme són per a ÑACO FABRÉ referents constants en la cerca d’un llenguatge visual sense límits.