Joan Cortés · Ple al buit

La cerca de les diferents formes de la bellesa és quelcom que acompanya Joan Cortés en el seu incansable recorregut d’art i vida. En plena era de l’excés i de la vulgaritat visual, dels colors estridents i de les maneres impossibles, Cortés es manté dret mirant cap a altres llocs, avançant en altres direccions. Un artista a contrapel que aconsegueix una estètica simple i contundent, una bellesa senzilla, la més difícil de trobar. És, el treball de Cortés, una tasca esgotadora, complexa; una labor infinita plena d’èxits i de fracassos que ens procura un bé comú: unes escultures i uns gravats -que gairebé són escultures- que cerquen aconseguir l’essència d’aquesta bellesa que no té temps, ni espai, ni lloc, o que potser els conté tots; una bellesa atemporal, una bellesa que ho és sempre.

En aquesta exposició per al nou espai d’art contemporani COR, concebuda com si d’una instal·lació es tractàs, Cortés hi planteja dues línies de recerca diferenciades. D’una banda, aquella habitual en la seva obra, que ens interpel·la des d’una abstracció exquisida de maneres orgàniques i bellesa extraordinària; unes escultures i una obra gràfica que es refereixen al cos, a l’ésser, al sexe; unes peces que semblen estar a punt de levitar; altres que podrien ser el resultat d’una dissecció taxonòmica o d’una atenta observació microscòpica; unes obres que s’expliquen a través d’un blanc savi, un rosa encarnat i un negre rigorós que fan que centrem la nostra atenció en aquestes formes suggeridores que duen en la memòria el Brancusi més sublim i el Pevsner més delicat.

L’altra línia d’investigació que ens hi presenta és una recerca de caràcter més matèric, expressiu i atàvic; unes peces que tenen a veure amb el refugi, amb el cau, amb l’orografia de la terra, amb tot el que s’ha fet amb les mans, entre allò esculpit i escarbat, però que també es refereixen a l’enginy
humà i les seves utopies, a la tradició arquitectònica africana i als enigmes constructius perses; a tot allò que té a veure amb la nostra història i que ens deneix com a éssers humans; a tot això que es relaciona amb la nostra cerca constant i insaciable de les formes essencials de la bellesa.

ACTIVITAT:

Taller Del classicisme a la modernitat
impartit per Arquitectives a Can Balaguer.