Història edificis DG d'Arts Visuals

CAN MORELL (CASAL SOLLERIC)
Bartomeu Bestard. Cronista de la ciutat.

Al passeig del Born queda un dels testimonis més excel·lents de l'arquitectura senyorial mallorquina: Can Morell, conegut també com Casal Solleric. Els orígens d'aquesta casa estan estretament lligats a la figura de Miquel Bonaventura Vallès Orlandis. El llinatge de Vallès des de molt antic estava vinculat a les terres d'Almadrà i a les de Solleric. Precisament aquestes dues possessions varen donar nom als títols nobiliaris que Carles III va atorgar a Miquel Vallès el 1770: vescomte d'Almadrà i marquès de Solleric.

La bona relació dels Vallès amb la Casa Reial ja venia de lluny. Marc Vallès i Berga, pare de Miquel, havia compromès tota la seva fortuna per a posar-la al servei de Felip V. Quan Carles III va atorgar els títols a Miquel Vallès va recordar que aquest honor li era concedit per "atención a la calidad y lustre de vuestra Casa y servicios de vuestros Mayores". L'arribada dels Borbons al tron d'Espanya va tenir com a conseqüència un nou impuls per al comerç mallorquí... i també per al corsarisme. Precisament, Miquel B. Vallès Orlandis va pertànyer a aquest grup de patricis que es va enriquir amb el comerç (en el seu cas amb la producció i exportació d'oli) i el corsarisme.

El 1763 Vallès va heretar unes cases que havien pertangut a Antoni Cifre. D'aquest darrer ens queda com a testimoni el carreró que flanqueja Can Morell i un bell retrat que a hores d'ara presideix la sala de consultes de l'Arxiu Municipal de Palma. Miquel Vallès va decidir establir-hi la seva nova casa, però en comptes de seguir la tradició multisecular de l'illa d'arreglar les cases sense fer caure les construccions anteriors, ampliant-les o reformant-les, el mercader mallorquí va decidir fer caure tots els murs del solar per a aixecar una casa de nova planta, digna representació de la seva posició ascendent. Va encarregar aquesta empresa al mestre d'obres Gaspar Palmer. Fer-se una nova casa no va significar renunciar a l'arquitectura tradicional de Palma. Sí que es va aconseguir, en canvi, un volum homogeni i clar, allunyat de l'aspecte de collage arquitectònic que presentaven moltes cases de la ciutat, fruit d'ampliacions i modificacions realitzades al llarg dels segles. Potser on més es va innovar, influït per les modes de l'època, va ser en l'ornamentació de la casa. Per això va enviar a demanar el decorador italià Soldati. Els materials de construcció varen ser seleccionats entre els millors. Per als murs i les escales, pedra de Santanyí; les columnes i els intercolumnis es varen fer amb marbre rosat de Solleric i de Sencelles; els ferros de l'escala varen ser duits d'Holanda; les finestres es varen fer amb vidres emplomats... De Can Morell destaquen el pati, un dels més excel·lents de la ciutat, i la llotja posterior, la que mira al passeig del Born. Aquesta darrera façana, en estar al cèntric passeig, és la més treballada i bella. Segons la tradició familiar va ser el mateix Soldati qui es va encarregar de realitzar les pintures a la façana i al sostre de la llotja. El 1775 es va inaugurar la casa. El 1790 Miquel Vallès va morir sense successió. L'herència havia de recaure en el seu nebot Pere Morell Vallès, amb qui mai s'havia duit bé i a qui no desitjava com a hereu. Per aquest motiu hi va haver un plet entre el nebot i la marquesa viuda, Magdalena Gual Barco. El jutge va donar la raó a Pere Morell, que va heretar els béns. Després de la mort de la marquesa viuda l'hereu va entrar a la casa i se la va trobar sense un sol moble. De llavors ençà la casa dels marquesos de Solleric ha estat coneguda com Can Morell.

Quant al mobiliari, destaca el llit de l'Adrià, exemplar únic a l'illa. És dels pocs mobles originals que es conserven a l'edifici, concretament a l'habitació de la Infanta, ja que s'hi varen allotjar María Teresa de Vallábriga, cunyada de Carles III, i la seva filla, la infanta Maria Teresa de Borbó, esposa de Manuel Godoy. Anys més tard l'ocuparia la duquessa de Montpensier, germana menor d'Isabel II.

Quan el 1963 va morir Faust Morell Gual el va succeir en els seus drets el seu fill Faust Morell Rovira, moment en el qual la casa va deixar de ser habitada per la família. El 1975 l'Ajuntament de Palma va adquirir Can Morell i el va convertir anys més tard en el centre d'exposicions actual.

Per més informació clic aquí

PASSEIG DEL BORN
Bartomeu Bestard. Cronista de la ciutat.

El Born ha estat durant diversos segles l'epicentre de la vida lúdica de la nostra ciutat. La seva història es remunta a una època en què era el llit d'una cala que arribava, almenys, fins al Teatre Principal. Amb el pas dels segles es va convertir en la prolongació de la Riera. Això va ser un problema per a la ciutat, ja que en caure fortes pluges la Riera es desbordava i ocasionava grans inundacions. A més, a l'estiu també hi havia problemes de salubritat. Per això, el 1613 es varen començar les seves obres de desviació fora del recinte emmurallat. Una vegada obert el nou llit exterior, es va reblir amb terra la part de la Riera que discorria intramurs, la qual cosa va produir l'aparició d'una gran esplanada al Born -també a altres trams com és el cas de la Rambla. Aquest nou espai, a més de millorar considerablement la comunicació entre les dues parts de la ciutat es va convertir en el centre de moltes celebracions lúdiques, que cal relacionar amb les pomposes festes barroques. Els joves cavallers s'hi exhibien als torneigs i justes (el topònim Born fa referència a l'extrem de la llança utilitzada pels cavallers com a arma de combat).

Malgrat convertir-se en un nou espai públic i lúdic, el problema de salubritat no va desaparèixer: a l'estiu la gran esplanada era un lloc ple de pols i a l'hivern, un gran fangar. Per tant, les queixes veïnals no varen cessar. Després de la mort de Ferran VII, el 1833, la consegüent i transcendent decisió de reconèixer com a hereva al tron d'Espanya la seva filla, la princesa Isabel, va marcar un important episodi de la història d'Espanya, i també va significar un punt d'inflexió en el traçat i el condicionament d'aquest espai cèntric. Tant el capità general com l'Ajuntament de Palma es van veure en el deure de dedicar un passeig a la princesa d'Astúries. Varen pensar en el Born i immediatament es va obrir una subscripció popular per a poder costejar les obres. Els palmesans varen acollir amb il·lusió el projecte del nou passeig, que varen anomenar el "saló de la Princesa". Per l'extrem més elevat es va construir la famosa font de les Tortugues, dedicada també a la princesa, i al llarg del passeig es varen posar uns pedestals amb hídries de ceràmica. La font-monument consisteix en una gran tassa circular del centre de la qual s'eleva damunt un pedestal un gran obelisc que descansa damunt quatre tortugues de bronze col·locades davall els seus vèrtexs. Remata l'obelisc una ratapinyada de bronze, símbol de l'antiga cimera dels reis d'Aragó, que amb el temps va arribar a formar part de l'adorn heràldic municipal. En una de les cares de l'obelisc es pot llegir la següent llegenda: "A la jura de la Princesa -Isabel Luisa- el - Ayuntamiento - de Palma- en XXIV julio - de MDCCCXXXIII". També en aquest moment es varen col·locar a les entrades dels extrems les famoses esfinxs, conegudes popularment com "ses Lleones des Born", damunt grans pedestals. El projecte de l'època fa constar literalment que pel carrer del centre passejaria "la gente de altura", per un lateral els ancians i per l'altra "la gente humilde".

El 1861, amb motiu de l'aixecament del monument a Isabel II es va prolongar el passeig fins a l'actual plaça de la Reina, projecte gens fàcil d'executar a causa del gran desnivell al terreny així com la necessitat d'alinear moltes de les façanes dels habitatges existents.

En aquella època el Born, a la part de les Tortugues, acabava en un jardinet. El 1956, a causa de la creació de l'avinguda de Jaume III, la font de les Tortugues va ser desplaçada uns metres per a alinear-la amb el passeig del Born i la nova avinguda, per la qual cosa, malgrat la important remodelació de 1833, el Born no tindria l'aspecte actual fins a l'any 1863.