Casal Solleric 

Descripció

Espai expositiu dedicat a les arts visuals contemporànies ubicat al Passeig del Born, 27 de Palma. Programació continuada d'exposicions temporals. Espai patrimonial ubicat a un Palau de la segona meitat del segle XVIII, d'estil rococó en el trànsit al neoclassicisme, que va pertànyer al marquès de Solleric. L'any 1975 l'Ajuntament de Palma el va adquirir i fou inaugurat deu anys després com a centre d'exposicions. La diversitat dels seus espais expositius permet dur-hi a terme un ampli programa d'exposicions i activitats culturals. La seva programació inclou la realització d'exposicions monogràfiques d'artistes de rellevància internacional, exposicions col·lectives d'art contemporani i l'execució de projectes específics d'artistes relacionats amb l'escena artística local. Permet acollir també petites exposicions, instal·lacions específiques, cicles o presentacions especials de vídeo, intervencions d'artistes en residència o que hagin desenvolupat una investigació artística relacionada amb les illes o la ciutat, guanyadors de beques institucionals, etc.

Accessibilitat 

Planta baixa, planta noble i pati accessibles amb cadira de rodes. Banys adaptats a la planta noble. 

Cessió d'espais

S’han de presentar les peticions a través del Registre General de l’Ajuntament de Palma. 

Història de CAN MORELL (CASAL SOLLERIC)
Bartomeu Bestard. Cronista de la ciutat.

Al passeig del Born queda un dels testimonis més excel·lents de l'arquitectura senyorial mallorquina: Can Morell, conegut també com Casal Solleric. Els orígens d'aquesta casa estan estretament lligats a la figura de Miquel Bonaventura Vallès Orlandis. El llinatge de Vallès des de molt antic estava vinculat a les terres d'Almadrà i a les de Solleric. Precisament aquestes dues possessions varen donar nom als títols nobiliaris que Carles III va atorgar a Miquel Vallès el 1770: vescomte d'Almadrà i marquès de Solleric.

La bona relació dels Vallès amb la Casa Reial ja venia de lluny. Marc Vallès i Berga, pare de Miquel, havia compromès tota la seva fortuna per a posar-la al servei de Felip V. Quan Carles III va atorgar els títols a Miquel Vallès va recordar que aquest honor li era concedit per "atención a la calidad y lustre de vuestra Casa y servicios de vuestros Mayores". L'arribada dels Borbons al tron d'Espanya va tenir com a conseqüència un nou impuls per al comerç mallorquí... i també per al corsarisme. Precisament, Miquel B. Vallès Orlandis va pertànyer a aquest grup de patricis que es va enriquir amb el comerç (en el seu cas amb la producció i exportació d'oli) i el corsarisme.

El 1763 Vallès va heretar unes cases que havien pertangut a Antoni Cifre. D'aquest darrer ens queda com a testimoni el carreró que flanqueja Can Morell i un bell retrat que a hores d'ara presideix la sala de consultes de l'Arxiu Municipal de Palma. Miquel Vallès va decidir establir-hi la seva nova casa, però en comptes de seguir la tradició multisecular de l'illa d'arreglar les cases sense fer caure les construccions anteriors, ampliant-les o reformant-les, el mercader mallorquí va decidir fer caure tots els murs del solar per a aixecar una casa de nova planta, digna representació de la seva posició ascendent. Va encarregar aquesta empresa al mestre d'obres Gaspar Palmer. Fer-se una nova casa no va significar renunciar a l'arquitectura tradicional de Palma. Sí que es va aconseguir, en canvi, un volum homogeni i clar, allunyat de l'aspecte de collage arquitectònic que presentaven moltes cases de la ciutat, fruit d'ampliacions i modificacions realitzades al llarg dels segles. Potser on més es va innovar, influït per les modes de l'època, va ser en l'ornamentació de la casa. Per això va enviar a demanar el decorador italià Soldati. Els materials de construcció varen ser seleccionats entre els millors. Per als murs i les escales, pedra de Santanyí; les columnes i els intercolumnis es varen fer amb marbre rosat de Solleric i de Sencelles; els ferros de l'escala varen ser duits d'Holanda; les finestres es varen fer amb vidres emplomats... De Can Morell destaquen el pati, un dels més excel·lents de la ciutat, i la llotja posterior, la que mira al passeig del Born. Aquesta darrera façana, en estar al cèntric passeig, és la més treballada i bella. Segons la tradició familiar va ser el mateix Soldati qui es va encarregar de realitzar les pintures a la façana i al sostre de la llotja. El 1775 es va inaugurar la casa. El 1790 Miquel Vallès va morir sense successió. L'herència havia de recaure en el seu nebot Pere Morell Vallès, amb qui mai s'havia duit bé i a qui no desitjava com a hereu. Per aquest motiu hi va haver un plet entre el nebot i la marquesa viuda, Magdalena Gual Barco. El jutge va donar la raó a Pere Morell, que va heretar els béns. Després de la mort de la marquesa viuda l'hereu va entrar a la casa i se la va trobar sense un sol moble. De llavors ençà la casa dels marquesos de Solleric ha estat coneguda com Can Morell.

Quant al mobiliari, destaca el llit de l'Adrià, exemplar únic a l'illa. És dels pocs mobles originals que es conserven a l'edifici, concretament a l'habitació de la Infanta, ja que s'hi varen allotjar María Teresa de Vallábriga, cunyada de Carles III, i la seva filla, la infanta Maria Teresa de Borbó, esposa de Manuel Godoy. Anys més tard l'ocuparia la duquessa de Montpensier, germana menor d'Isabel II.

Quan el 1963 va morir Faust Morell Gual el va succeir en els seus drets el seu fill Faust Morell Rovira, moment en el qual la casa va deixar de ser habitada per la família. El 1975 l'Ajuntament de Palma va adquirir Can Morell i el va convertir anys més tard en el centre d'exposicions actual.