Rosa Winkel / ANDRÉS SENRA

Tornam amb aquesta segona etapa de Box 27, després de dos anys en guaret, de la mà d'Andrés Senra, amb un projecte conceptual i rotund, relacionat amb la simbologia del triangle, en la seva vessant més reivindicativa. El triangle és obert a moltes interpretacions simbòliques: és l'ull panòptic, l'ull de Ra, l'ull que tot ho veu, el poder i la divinitat, l'ordre i el control. Però també és el cos divergent, el desig dissident, l'estigma de l'odi, el símbol de la lluita. El triangle és una idea feta llum, és un dibuix geomètric, és la geometria feta dolor, por i ràbia. El triangle és la línia concentrada en la polisèmia d'un símbol; és ambigu, multimèdia, hiperreferencial, emotiu, constructor d'identitat i senyal de diferència.

Als camps de concentració nazis els homosexuals homes (les dones lesbianes eren marcades amb un triangle negre invertit) eren obligats a cosir als seus uniformes un triangle rosa invertit per a deixar clara la seva condició i diferenciar-los de la resta, i eren tractats amb major crueltat (si és possible) que la resta de presoners. A hores d'ara es desconeix el nombre exacte de víctimes homosexuals, tant masculines com femenines. Posteriorment, en els anys 70, col·lectius activistes l'adopten com a símbol de lluita en contra de la discriminació i l'homofòbia. A principis dels anys 80 neix a Nova York l'agrupació Act Up, com un altaveu per a visibilitzar les víctimes de la sida, lluitant contra el poder hegemònic i la no-exclusió social. No debades el seu lema era Silence=Death (Silenci=Mort), versió curta d'"el silenci entorn de la malaltia equival a la propagació de la mort", adoptant el triangle, subvertint-lo i resignificant-lo, amb el simple gest de donar-li la volta, amb la punta cap amunt com la seva "marca". Senra estetitza aquest emblema materialitzant-lo en un neó neominimalista que llença llum rosa, un artefacte estètic, quelcom formalment frívol i banal però carregat de significats simbòlics per a la comunitat LGTBIQ i insígnia de lluita constant per aquests drets que van arribant però mai del tot, i es converteix, així, en un artivista.

Andrés Senra (Rio de Janeiro, 1968) du treballant des de mitjan 90. Ha realitzat exposicions individuals com "Auslandia" a la Fundació Karl Hofer de Berlín (2009); "Kommune" a Intermediae, Matadero Madrid (2013); "Andrés Senra 2003-2013" a la Galeria Swinton and Grant de Madrid (2015), i "We are here, we are queer" a Callao City Lights de Madrid. Ha participat a exposicions col·lectives com "Hedonismo Crítico", com a part del projecte d'El Palomar + Espai 13 a la Fundació Joan Miró de Barcelona. (2016): "The 1980's exhibition" al Van Abbemuseum d'Eindhoven (2016), i "¿Archivo Queer?" al Centre Conde Duque de Madrid (2017), per esmentar-ne algunes. També ha realitzat performances com Cosas que Terence Koh no me pidió hacer o 20 formas de estar en un sofá, i ha contribuït a la performance col·lectiva de Terence Koh Lightning Striking at Both Ends of a Thought per a la fira en línia Vip art fair. (2012) i Prototipoak Manspreading a Azkuna Zentroa, La Alhóndiga de Bilbao (2017), entre d'altres. Ha duit a terme tallers, xerrades i conferències, i ha participat a diferents residències arreu del món. Actualment viu i treballa a Madrid.
Tolo Cañellas