Santiago Picatoste. Jelly

Jelly: totes les formes del color. Santiago Picatoste.

La temàtica de l'exposició a la Zona 1 del Casal Solleric de Palma, a més d'aportar una certa selecció d'obres de les sèries més recents (Chrystallized, Atlas, Psyco i Chiral), se circumscriu a una molt determinada seqüència alquímica: la congelació del moviment. Peces conformades amb un doble vidre o metacrilat, a la manera en què es col·loquen les proves per examinar en un microscopi convencional, estableixen una condensació d'aquesta "seqüència congelada" en la qual les capes de pintura traslladen el mateix gest que les ha generades, només que detingut a mitja traça, congelat però sense menyscapte del moviment que portava i que roman, hom diria, intrínsec a la forma detinguda, com si el moviment fos una cosa que pogués atresorar-se com ho fa un acumulador o bateria amb l'energia elèctrica. D'aquí, d'aquest objectiu particular que en la mostra l'artista vol recalcar, prové el títol, que conté una mica d'ironia, com ell mateix reconeix: "Jelly".

El color, el gran protagonista de l'obra de Santiago Picatoste, pren cos i personalitat en la sèrie Atlas. Fons amb gran transcendència cromàtica -més que fons caldria dir-los frontals-, emboliquen com un fluid abraçador els gestos congelats d'una naturalesa que adquireix tints d'abstracció només que sigui sotmesa a una mirada determinada, en aquest cas una mirada allunyada, una mirada aèria. L'abstracció, que ja es produeix en la forma encunyada per la distància, redobla el seu efecte simbòlic en ser interpretada amb un codi cromàtic obert i de gran vigor, aquest codi cromàtic que caracteritza bona part de la nova obra de Santiago Picatoste.

Però en "Jelly", a més d'incorporar diverses peces monocromes de la sèrie Chrystallized, l'artista ha realitzat una enorme instal·lació de fotografies en blanc i negre, que ha denominat The Cambrian Explotion en atenció a la primera gran crisi planetària coneguda: l'aparició sobtada del període càmbric. Es tracta d'impressions digitals damunt planxa d'alumini, de 30 x 21 centímetres, en les quals apareixen preses molt properes d'aspectes de la naturalesa. Com a contrast amb la sèrie Atlas, aquí el punt de vista és de molt elevat zoom, i a més l'arc del color ha estat eliminat en benefici del monocromatisme. L'abstracció, tanmateix, manté el pols, i és difícil, per no dir impossible, relacionar aquestes imatges amb models presos del natural. Com l'artista mateix explica, la seva intenció és "la inoculació de l'abstracció en la Naturalesa" superant així, des del seu nucli, el llast de la figuració. L'abstracció, per tant, no seria un recurs intel·lectiu de l'home a l'hora d'interpretar les dades del coneixement, sinó que estaria ja donat en el si de la Naturalesa.

Però hi ha res més abstracte que el color mateix? "Jelly" sintetitza aquest viatge cap a la pura abstracció. Si el color és un dels símbols màxims de l'abstracció, què deuen ser llavors totes les formes del color que aconsegueix compartir amb nosaltres l'obra extraordinària de Santiago Picatoste?

Carlos Jover

Santiago Picatoste (Palma, 1971) ha exposat, a més d'en diversos espais públics i privats, des de la galeria Moriarty de Madrid, la galeria Isabel Hurley de Màlaga, o el museu CUC Fundació Unicaja de Cadis, fins a la galeria Xavier Fiol de Palma o la galeria Senda de Barcelona), la galeria Mario Sequeira de Braga (Portugal), la galeria Alicia Winters d'Holanda, a la Latin Collector Gallery de Nova York, la galeria Asbaek de Copenhaguen, la galeria Phyton de Zuric o la mateixa Kunstraum Villa Friede de la Stifftung für Kunst und Kultur de Bonn (Alemanya), on actualment exposa. La seva obra es troba en importants col·leccions, com són la col·lecció Testimoni de "la Caixa", la Fundació Pilar i Joan Miró, la Fundació Golinelli, de Bolonya (Itàlia), la Fundació Goss Michael, de Dallas (EUA) o la SETAI Fifth Avenue de Nova York (EUA).