Margalida Escales · L'ombra del blanc

Comissària: Magdalena Aguiló Victory
Nit de l’Art 2025 / Espai Cor / Ajuntament de Palma

Entre la mar i el cel,
ombres que habiten la forma

Les obres de Margalida Escalas, de manera semblant a la filosofia japonesa, celebren la imperfecció, la senzillesa i la comunió amb la natura. Són fruit d’una contemplació atenta i silenciosa que ens recorda que el que és essencial no crida. Objectes que contenen restes de vida i ens impacten perquè, sovint, revelen elements que tenim registrats en la memòria. En els treballs anteriors, hi predominava la memòria marina, espines de peix, closques d’eriçó, escopinyes, fòssils. Ara, l’artista entra en un joc ambigu entre la mar i el cel, entre l’evocació de formes orgàniques i la de constel·lacions estelades, inspirades en les nits santanyineres. Peces que semblen orbitar en un cosmos íntim, com si fossin petits astres en suspensió, units per constel·lacions blanques i negres, instal·lades a les parets de l’espai com a testimonis d’una cosmogonia silenciosa.

Néixer i créixer en un paisatge del migjorn mallorquí, envoltat de vestigis de cultures talaiòtiques, de pedreres de marès, i amb l’omnipresència de la mar, deixa una empremta. La terra i la mar són la infància de Margalida Escalas i en són una constant insistent. Aquests darrers temps, l’artista ha retornat al poble i gaudeix d’un nou taller enmig d’un paisatge poblat de camps pedregosos. Un entorn que regala –sense caure en cap tòpic–, cant d’ocells, remor d’insectes, esplèndides postes de sol i nits de llunes i estrelles. Ella respira habitualment aquest aire de serenor i silenci que reforça inevitablement els vincles del seu treball amb la natura.

L’artista és una disciplinada treballadora, investigadora infatigable de tècniques, qualitats i textures. Formes que s’anuncien amb grans dosis d’intuïció, sensualitat i càrrega poètica. Escalas ha treballat durant dècades, al marge de modes, de manera lenta i silenciosa en la quietud del seus tallers, per a situar-se a l’extrem contrari de l’agitació i la cridòria dels temps actuals. S’alimenta del seu entorn immediat més que d’influències externes; la visió d’un detall ignorat d’algun treball anterior o la d’un objecte que ha rodat durant anys pel taller i, de cop, es torna inspirador. Formes imperceptibles ja existents que esperen el seu torn per a entrar a l’escena creativa. De fet, quan observam determinades obres de l’etapa de les arquitectures anteriors ja intuïm el germen d’algunes de les formes actuals; unes peces que han tingut una llarga gestació de prop de deu anys, les quals ja era
més que necessari que es posassin a l’abast del públic.

L’artista demostra una preocupació especial per la pell de les obres; potencia les qualitats de la matèria amb tot tipus de grafies, dibuixos i símbols. Les peces actuals apareixen perforades per línies d’incisions i/o espirals de punts negres per a generar una superfície foradada de petites ombres. El blanc és llum i el negre és ombra; junts creen un espai on la matèria i el buit dialoguen amb subtilesa. Peces blanques damunt parets blanques, peces amb la pell perforada per puntets negres que colonitzen la superfície total de l’obra. Una vegada instal·lades, aquestes incisions esdevenen ombres negres que habiten l’obra, a la manera d’ombres orgàniques. I, encara que sapiguem que són ombres impostades, experimentam la sensació del misteri entre ombra i llum, i la bellesa de l’ambigüitat d’aquest joc. Vet aquí l’ombra del blanc. I en aquestes ombres –en allò que amaguen–, hi trobam la presència subtil de la natura.

L’any 1995, s’inaugurava a Palma el grup escultòric Urbs de Margalida Escalas, un conjunt instal·lat a la placeta del Marquès del Palmer, al costat de la plaça Major. Trenta anys més tard, molt a prop de l’emplaçament anterior, presentam la instal·lació L’ombra del blanc a l’Espai Cor, una encertada ocasió per a constatar l’admirable evolució del llenguatge de l’artista. La proposta d’ara és la invitació a un viatge quiet entre la memòria marina i la infinitat del cel. Aquí, la ceràmica no és només forma: és ecosistema; una connexió entre terra, mar i cel.

Magdalena Aguiló Victory
Montuïri / Es Carregador, agost 2025