"Toni Catany d'anar i tornar"

Organització i producció
Fundació Palma Espai d'Art. Ajuntament de Palma
Fundació Catalunya-La Pedrera
Fundació Toni Catany

Col·labora
Conselleria de Cultura, Participació i Esports

Comissariat
Alain D'Hooghe
Antoni Garau

«Fotografio per traduir les meves emocions, els meus sentiments
i les reaccions de la meva sensibilitat en imatges.»
Toni Catany

Toni Catany (Llucmajor, Mallorca, 1942 - Barcelona, 2013) és, sens dubte, una figura de referència en el món de la fotografia contemporània, gràcies a una obra atemporal de vocació pictòrica en la qual predominen els temes clàssics, com la natura morta, el retrat, el nu i el paisatge, fotografiats amb una sensibilitat i una estètica molt personals.

L'exposició «Toni Catany. D'anar i tornar», tot i posseir un evident caràcter retrospectiu, proposa revelar un Catany força diferent de com se'l coneix i del record que s'acostuma a tenir del seu treball.
Etiquetada sovint de «clàssica», de «tradicional», de «neopictorialista», i fins i tot de «nostàlgica», l'obra de Catany respon a vegades poc o molt a aquests epítets, però seria simplista limitar-se a aquests quatre adjectius. És una obra que resulta també audaç, lligada al seu temps, sembrada de sorpreses; una obra moderna.

La vida i l'obra de Toni Catany es podrien definir potser com una successió incessant d'anades i tornades entre Llucmajor i Barcelona, entre el Mediterrani i la resta del món, entre l'interior i l'exterior, entre els projectes i els records, entre les tècniques fotogràfiques del passat i les tecnologies d'avui dia. Podria veure's també com un catàleg de tot allò que constitueix l'univers catanyià: els objectes valuosos o no valuosos arreplegats de tot arreu del món al llarg dels anys i que omplien el seu pis de Barcelona hi són mostrats sense decòrum, i la seva presència dóna testimoni de la importància que el seu propietari els concedia simplement perquè, com a totalitat, parlen de la seva vida. I també evoquen les anades i les vingudes. L'estudi aplegava la memòria del món, de la mateixa manera que, amb els seus viatges, Toni Catany convertia el món de fora en una extensió del seu estudi.

Tot acaba sent una qüestió d'anades i tornades, de vaivé, de dintre i de fora, d'aquí i d'allà. Aquests moviments incessants i inextricablement lligats s'alimenten mútuament en una recerca apassionada: glorificar la bellesa i l'harmonia, destriar l'art en la quotidianitat, crear vincles, bastir ponts, trobar semblances a vegades inversemblants. I trobar-se un mateix; és a dir, mostrar-se. A través de les seves fotografies, Toni Catany no ha parlat mai de cap altra cosa que no fos de si mateix. Aquesta és la cohesió i la coherència que hi ha entre milers d'imatges que abracen mig segle.

Fos on fos i fes el que fes, Toni Catany buscava sempre unes mateixes coses i no renunciava mai als seus impulsos, les seves passions ni les seves obsessions.