FRANCESC RUIZ. Panel, Panel

L'artista, aprofitant la naturalesa de l'espai expositiu, el contextualitza, proposant una lectura del passeig del Born partint de l'orquestració d'una sèrie d'objectes i imatges extrets dels comerços ubicats en aquest cèntric passeig. Aquest projecte forma part d'una sèrie involuntària, no pretesa, on el protagonista és el carrer, la qual va començar amb una obra inclosa a l'exposició col·lectiva "Sequelism 3", a Arnolfini, a Bristol, el 2009, on proposava uns vinils en paret en els quals podíem observar a gran format High St., un dels carrers principals de la ciutat britànica, en què posava en descobert una narrativa en la qual les botigues Compro Oro, les perruqueries, els salons de joc, les botigues de segona mà i els supermercats low cost mostraven un flux econòmic on imperava la pobresa. Posteriorment, el 2011, va presentar 100 i més, a la Galeria EtHall de Barcelona, una instal·lació en la qual l'artista reinterpretava, a través del dibuix, la fotografia i el llenguatge del còmic, els articles que es trobaven en aquell moment en el "tot a cent" situat just davant l'espai. Són diferents publicacions en les quals s'exploren els possibles relats entre els diferents objectes, posant en descobert la realitat més immediata. La va seguir E.S. a Espacio Frágil de Madrid, el 2013, que es convertí en una espècie de vinyeta resum en la qual conflueixen ecos de les altres vinyetes que formen el carrer Espíritu Santo, entès com un còmic expandit en el temps i l'espai, oferint una visió entre crítica i humorística de la vida i el consum a l'urbs. Precisament és aquesta versió la que més s'assembla a la seva intervenció a Box 27, on aglutina, com si d'un imant es tractàs, productes dels diferents establiments de la zona, en un joc de concepte/context, el títol del qual "Panel, Panel" "que seria Vinyeta, Vinyeta en castellà, amb referència a la meva idea d'entendre cada aparador com una vinyeta ¿ho repetesc dues vegades perquè així recrei aquesta continuïtat dels aparadors al carrer, amb les seves separacions..." apunta Ruiz. Un tipus de radicalització de l'espai on l'espectador assumeix en un sol aparador/vinyeta tot l'esperit comercial del carrer. Luxe i misèria a doll.

Francesc Ruiz (Barcelona 1971). El seu treball pren el dibuix com a punt de partida i, el còmic, com a referència fonamental per a desenvolupar una obra complexa i suggeridora. Les seves preocupacions inclouen des de la cultura popular als moviments socials i polítics amb una obra que parteix de l'apropiacionisme per a qüestionar sistemàticament el poder de la narració.
Ha realitzat exposicions individuals a Gasworks, a Londres; a MNCARS (Madrid) o a la Fundació Miró de Barcelona, i ha participat en exposicions col·lectives al Weserburg Museum (Bremen), CA2M(Madrid), New Museum (Nova York), Carrè d'Art (Nimes) i MUSAC (Lleó).