JOSÉ ARANDA. Not dark yet

Va ser un torcebraç duríssim que se'n va dur molts innocents, una lluita a mort del poble egipci contra un sistema dictatorial del qual la premsa mundial va informar complidament. Amb el centre de gravetat instal·lat en aquest "cor" que és la famosa plaça Tahrir (Alliberament) i amb l'exèrcit negant-se a consumar el que es pressentia com una massacre, centenars de milers de persones -joves en la gran majoria- varen protagonitzar al llarg de diversos mesos de 2013 aquesta revolta popular que brindava un alè d'esperança al món àrab.

José Aranda, artista, cineasta, documentalista, "articulista valent", viatger incansable sempre, va ser-hi. Als carrers del Caire, aquí on es decidia el futur de diverses generacions. Entre la gent. Corrent com ells mentre xiulaven les bales. Va veure, va sentir i va fer seves les mateixes ànsies que animaven aquest poble irreductiblement alçat. Va ser un més d'aquests homes i dones que es varen llançar contra el seu destí, un testimoni directe d'un fet històric que va fer tremolar el món.

La seva exposició "Not dark yet" -prologada pel verb profund i apassionat de Carmen Cordón- recull aquesta dolorosa i intensa experiència i el seu desenvolupament com millor s'expressa l'artista: en aquestes teles i papers de traç immediat, segur i contingut, en aquestes increïbles composicions plasmades al vol de l'instant en les quals pressentim l'esqueix d'aquest clam amb què l'ànima crida sempre la seva llibertat.

Acompanyada d'un documental realitzat amb el seu propi telèfon mòbil per l'artista i el text d'aquesta cançó de Bob Dylan, Not dark yet, que no només dóna títol al projecte sinó que s'alça com proclama d'esperança, aquesta exposició ens descobreix no només el talent d'un artista a qui Saura va reconèixer entre els seus deixebles, sinó també el coratge d'un home compromès amb el seu temps.

Pilar Ribal