LEVI ORTA. Gozando mientras trato de entender algo de política

A gozar a gozar que el mundo se va a acabar!

A les dictadures, els estats totalitaris i els sistemes opressius, el graciós ha estat una de les manifestacions per les quals s'ha pogut transmetre informació censurada. D'alguna manera la rialla s'entén com una reacció altament positiva enfront d'una provocació o estímul. La caricatura, la paròdia i l'humor permeten afrontar la realitat des d'una perspectiva profunda i visceral que de la mateixa manera incorpora una autocrítica a la persona que dibuixa aquesta riallada al seu rostre. Han estat nombrosos els humoristes, artistes i creatius que han estat assassinats pels seus projectes i accions al llarg de la història. Gozando mientras trato de entender algo de política assumeix el vehicle art com a espai on l'humor opera com a eina política i de denúncia crítica a circumstàncies socials específiques.

El terme gaudi ens situa en un angle determinat, exempt de la càrrega intel·lectualizada, pesada i elitista que de vegades conté el metadiscurs de la pràctica artística amb ingerència política. Així, el títol de l'exposició de Levi Orta pondera la faceta més agradosa i divertida de la frontera art-política. A través dels diversos projectes, investiga el component creatiu dins el que comunament entenem com a polític pivotant en les incerteses on la realitat es torna irracional i contradictòria. Reproduint els mateixos mecanismes i articulant similars estratègies que les utilitzades al camp politicoartístic, les seves peces es tornen subversives, postures cíniques contra el discurs hegemònic. Aquest espai de creació autoconstruït per l'artista cubà, s'edifica com a plataforma de màxima llibertat en la qual poder assajar maneres d'invertir relacions de poder usant les esquerdes de l'estructura per a parodiar restriccions, normes i protocols.

Camuflatge, instrumentalització, apropiació, còpia, edició podrien ser els termes que descriurien els diferents processos que utilitza l'artista per a alterar el poder i dur-lo al terreny permeable de l'art. Encara que sota una aparent ingenuïtat, els projectes mostren a l'espectador problemàtiques escandaloses que són desxifrades sota un àcid codificador.

L'obra Voyeur, per exemple, reuneix un paquet d'imatges visionades amb tauletes gràfiques que mostren com ocupen el seu temps els polítics durant les seves reunions i consells. Extretes d'Internet i, per tant, de fàcil accés, hi podem veure duels de scrabble, compres de llenceria i partides de pòquer com la de John McCain al Senat dels Estats Units mentre es debatia la possible invasió de Síria. El compendi d'aquestes fotografies mostra l'absurditat i incompetència de la classe política davant la serietat de decisions que afecten el curs social i polític de països. La rialla que generen en l'espectador és també reflex del conformisme social davant una classe política de professionalitat qüestionable. El volum d'informació trobat, format per notícies aïllades i casos inconnexos que integren aquest arxiu es converteix en metàfora de l'absurditat del projecte polític.

L'ús de l'humor com a motor per a crear i denunciar ens du a pensar en el concepte del joc. Levi Orta sens dubte juga i flirteja. Perverted joke utilitza el format de la poesia, figura estilística de seducció per excel·lència. Es tracta d'una recopilació de poemes que anònims han fet per a líders polítics com a mostra de la seva adoració. Una veneració que es desacredita ràpidament amb la peça de Voyeur. El cant, una altra forma de persuasió, és la que ocupa el projecte Sing Alone, on Vladimir Putin, Bill Clinton, Barack Obama, Hugo Chávez, Raúl Castro, Silvio Berlusconi, Rafael Corretja, Nicolás Maduro i Evo Morales canten com a part de discursos polítics. Les obres construïdes a partir d'elements oposats es converteixen en suports sobre els quals les tensions agafen forma i subverteixen el rol de l'artista, convertit així en un intèrpret, lector, recol·lector o fins i tot mediador.

Arte Político Degenerado, en la qual l'artista juntament amb Núria Güell crea una societat en un paradís fiscal, així com Copia de una obra de Francisco Franco viaja segura por toda España, són obres plenes de sarcasme i ironia que dinamiten i desmitifiquen l'autoritat dels discursos que es volen vàlids. La manera diversa i polifònica com opera l'humor no es val de referències directes sinó més aviat d'elements aparentment anecdòtics que cobren la seva dimensió gràcies a la complicitat que estableix l'artista amb l'espectador. Es tracta de riure's cínicament de tals contradiccions i de la noció d'autoritat a través de la sorpresa i l'absurd. Sens dubte les obres de Levi Orta fan l'ullet situades damunt l'espai imprecís de les interpretacions múltiples que juguen amb el sentit de l'humor com una forma de bregar amb la realitat i denunciar-la.