Marcos Vidal. "El secret"

La Naturaleza nos prestó la ayuda que yo quería reclamar a la Ciencia, y Myra salió a la luz. Marcos, asombrado, conmovido, embriagado de dicha, la vio surgir lentamente de las sombras y, doblemente padre, vio nacer al mismo tiempo que a su hijo, a su mujer, que le pareció más bella aún, después de tanto tiempo de haber permanecido oculta a sus miradas.

Jules Verne, "El secreto de Wilhelm Storitz"

"El secreto de Wilhelm Storitz" és la novel·la escrita per Jules Verne que serveix com a punt de partida a la reflexió que realitza l'artista Marcos Vidal en aquest projecte, un text que va romandre inèdit fins a 1910, cinc anys després de la mort del seu autor, i que planteja una dialèctica en termes distòpics on es contraposen els beneficis dels avenços científics enfront de la deshumanització i alienació que provoquen en l'home. Una interessant metàfora per actuar com a detonant i estimulant de la proposta de Vidal per a aquest cicle d'exposicions, un llibre escrit fa més d'un segle a partir de la trama del qual es desenvolupen els arguments de l'artista sobre qüestions que afecten la creació contemporània i sobre les que "Camera Obscura" també pretén incidir, entre elles, la desmaterialització de l'objecte artístic o la redefinició actual dels conceptes d'autoria.

Es tenen seriosos dubtes sobre la proporció del text publicat que procedeix de la mà de Jules Verne i sobre la part que deriva de les incorporacions i modificacions realitzades pel seu fill Michel -qui va editar finalment la novel·la- també es manté la incertesa sobre la possible influència en el llibre de Verne de la coneguda obra d'HG Wells "L'home invisible" (1897). En aquest escenari d'autories i de referències creuades i contextuals, es genera un marc idoni per plantejar com es doten de contingut determinats conceptes en el si de la creació contemporània, sent un d'ells les noves definicions que s'estableixen al voltant de la idea d'autoria. "El secret" és un projecte de creació en col·laboració que compta amb la participació del pintor Rafel Bestard, al qual Marcos Vidal encarrega el seu propi "autoretrat", i de l'artista plàstica Alexandra Rasulic, a la qual Vidal "treu" del seu àmbit creatiu habitual per proposar-li que interpreti tres cançons tradicionals balcàniques que acompanyen l'espectador en l'última sala d'aquest recorregut.

Curiosament la novel·la de Verne té com a protagonista l'artista Marcos Vidal, que comparteix nom, cognom, professió i alguna cosa més, amb l'autor de la present proposta. El Vidal de ficció és un pintor de retrats acomodat que viu una estranya i apassionant aventura per amor ambientada al cor dels Balcans. La parella de protagonistes enamorats, Myra i Marcos, intenten defensar-se dels atacs de l'home invisible, un despitat científic anomenat Wilhelm Storitz que, finalment, també aconsegueix convertir en "invisible" a la dona estimada per tots dos. El nostre artista empra aquesta història com a metàfora de la dificultat del creador a l'hora de representar determinats conceptes abstractes mitjançant la relativa objectivitat del seu art, un conflicte similar al de l'escriptor davant l'inefable o al del metge davant allò incurable.

Les idees fonamentals que es desenvolupen a "El secret" es refereixen a qüestions tan interessants com la visibilitat i la invisibilitat contemporània, l'immaterial, el digital, el dubte del creador davant l'intangible, les noves formes que adopta el concepte d'intimitat i que es plantegen a l'exposició mitjançant un recorregut narratiu en què Vidal es va despullant gradualment, un itinerari que comença amb una mena de documentació emocional, que prossegueix amb les esferes públiques i privades de l'artista, i que culmina amb l'expressió dels seus sentiments més íntims. Altres subjectes de reflexió que apareixen en el projecte són la fricció que es produeix entre el romanticisme i la irrupció de la tecnologia i de la ciència en la creació, l'arribada de conceptes que, al seu moment, van escapar al poder de representació de l'artista romàntic i que encara ara segueixen sent objecte d'un tractament complex per part dels creadors actuals, així com també és subjecte d'anàlisi d'aquesta proposta l'amenaça constant a la qual estem sotmesos per causes i coses que no arribem a veure.

Tot això compareix incardinat en la pretensió general de recerca conscient i atzarosa de la bellesa robada que mantenen tots dos -el Marc Vidal de ficció i el real-, de la investigació sobre la bellesa desapareguda en la contemporaneïtat, en el regne de l'intangible, en aquesta invisibilització de la dona estimada que s'expressa en la novel·la i en el projecte. L'idil·li entre l'artista i la model continua tot i la desmaterialització i es manifesta mitjançant un altre tipus d'empremtes més o menys corpòries, mitjançant ombres, siluetes, vestigis, restes, rastres, sons, músiques o cançons. I és que els paràmetres actuals han canviat la relació de l'artista amb l'ètica i l'estètica, ara cerca aquesta bellesa i aquesta idea en altres racons d'un estudi que, de vegades, apareix envaït per la ciència i la tecnologia, alhora que va ajuntant les restes d'aquell mirall en el qual antany es mirava per poder seguir la seva propia senda, buscant camins alternatius en un món convuls, tractant d'aconseguir de nou la unió amb la seva musa, intentant concebre un fill en comú que, sens dubte, retornarà la visibilitat a l'estimada, a la idea i a la seva intrínseca bellesa.