RENATE GRAF. Traces

A partir dels 18 anys, Renate Graf va començar a mirar el món com necessitant guardar "llibres de records d'imatges". Més tard, aquests "llibres" la varen conduir a la pràctica de fotografia que reflectia una forma inusual de mirar el món.

Renate Graf és una fotògrafa autodidacta. Mentre va ser l'esposa d'Anselm Kiefer va visitar zones extremes del món en les quals va captar amb gran passió "altres cares del món" amb una perspicaç visió fotogràfica, com una forma expandida de veure i recordar els seus descobriments. Les seves fotografies es varen convertir en un signe d'una comprensió més sàvia.

Renate Graf veu en les seves fotografies una altra forma de llenguatge, com una autoconversa que explica l'art i el món. Però aquestes explicacions no tenen una naturalesa lògica sinó visual. Patrick Kinmonth parla de la "càmera poètica", amb la qual Graf desenvolupa les seves impressions del món. L'artista utilitza una tècnica molt tradicional que no té res a veure amb la fotografia digital, incloent un paper hongarès que ja existia a principis del segle denou. Revela les seves imatges en una cambra obscura pròpia amb l'ajuda d'un mestre impressor indi. El resultat són imatges petites, íntimes i molt representatives de la seva particular forma d'entendre la fotografia.

Les fotografies de Renate Graf aporten a l'espectador una visió contemporània del món amb una estètica pròpia de la fotografia pionera. Aquesta tensió dialèctica es fa evident immediatament en observar-les.
Les fotografies de Renate són documents gairebé monocroms ¿sovint acompanyats de texts manuscrits¿ que ens situen pràcticament fora de la realitat, ja que el text no explica les imatges i les imatges no il·lustren els texts. L'artista mostra una altra cultura dels objectes i de la seva comprensió. Per això prefereix llocs i països perifèrics com Hampi a l'Índia, el llac Baikal, Sibèria o les illes Hèbrides, però també entorns ruïnosos com el cementeri Marxer a Viena i certs llocs de Sicília i Venècia, així com, i especialment, obres d'Anselm Kiefer i retrats de l'artista.

La biografia de Renate Graf i les seves visions fotogràfiques conformen un tot, una unitat autobiogràfica que ens aproxima a la realitat com una narració abstracta. Les seves imatges recorden vívidament aquesta fotografia dels exploradors científics que documentava emplaçaments insòlits dels continents.

Hi ha un fort component conceptual que aglutina els diferents temes tractats per l'artista en un mateix llenguatge visual. Renate Graf estima fotografiar al desert, a àrees ventoses i, en general, on no existeix un sentit del temps. En aquesta volatilitat de la realitat "subjecta" elements fràgils que es converteixen en vívides fotografies que guarden la seva pròpia memòria. Són petjades o impressions de records que se situen totalment fora de la lògica dels objectes de consum, ja que atresoren fantasies íntimament lligades a la dorment consciència humana.

Dieter Ronte