Roland Fischer. Architectures

L'obra de Roland Fischer ocupa un lloc molt important a l'escena de l'art internacional de principis del segle XXI. Ja en els anys vuitanta, va ser el primer a dur el retrat fotogràfic a un format monumental i el va investir d'un inèdit sentit pictoralista. Així mateix, les seves fotografies d'arquitectures han obtingut un ampli reconeixement internacional i formen part d'importants col·leccions públiques i privades.

L'artista forma part d'una generació de destacats fotògrafs que basant-se en el treball pioner del matrimoni format per Bernd i Hilla Becher ha agafat el testimoni de l'Escola de Düsseldorf per a firmar algunes de les contribucions més rellevants a la fotografia contemporània. I així com Candida Höffer, Axel Hütte, Thomas Ruff, Thomas Struth o, entre d'altres, Andreas Gursky, varen centrar la seva mirada en l'arquitectura per a captar els diferents entorns urbans, edificis i llocs històrics amb la màxima fidelitat i detallisme, els treballs fotogràfics de Fischer en l'àmbit de l'arquitectura sobresurten per a conjugar aquesta mateixa objectivitat i distancia realista pròpia de l'Escola de Düsseldorf amb la subjectivitat i les possibilitats de manipulació que ofereixen les tècniques actuals de la fotografia digital. Com explica l'artista mateix, "mitjançant la fotografia, els perfils del món visible poden ser captats d'una manera directa i sense filtrar. La seva permeabilitat, juntament amb les possibilitats de manipulació que ens proporcionen els ordinadors, ens ofereixen diferents opcions de representació de la realitat".

Com recorda Dieter Ronte en el seu text introductori, a l'obra de Roland Fischer l'ordinador es converteix en una espècie de "cambra obscura" que substitueix l'atelier, la qual cosa facilita que l'experimentació artística assoleixi límits impensables fa unes dècades i que el que se'ns mostra com quelcom "existent" o "real" no sigui sinó el resultat de la suma o l'alteració de diverses d'imatges. En aquest sentit, les característiques superposicions d'imatges a les fotografies de catedrals de Fischer contrasten amb la distància objectiva de les seves "noves arquitectures", on l'artista se serveix del punt de vista, l'enquadrament i l'alteració digital per a crear aquesta "tercera realitat" que ens sedueix i intriga amb la seva poderosa presència, tan pròxima sovint a l'abstracció pictòrica.

La multiplicitat de solucions i interessos i el subtil equilibri que reflecteix la seva producció en situar-se als límits de realitat i ficció és el que reflecteix l'exposició "Arquitecturas" de Roland Fischer, específicament concebuda per a la Planta Noble del Casal Solleric. Integrada per les seves famoses sèries dedicades a catedrals, a palaus i a entorns històrics com a l'Alhambra de Granada, compta també amb una selecció àmplia i acurada de fotografies de museus, pavellons, cases i altres obres de notables arquitectes moderns i contemporanis, i inclou també dues versions inèdites de la catedral de Palma de Mallorca.

L'exposició, que ha estat produïda i organitzada per l'Institut d'Estudis Baleàrics i la Fundació Palma Espai d'Art, en estreta col·laboració, i compta amb un catàleg especialment editat per a l'ocasió, suposa una esplèndida oportunitat per a aproximar-se a una obra que exemplifica el maridatge perfecte entre fotografia i arquitectura, una obra diversa i personalíssima que brinda un tracte equidistant tant a un vestigi antic com a les mostres més radicals de la creativitat actual. I és que no hi ha obra de Roland Fischer que no parli del lloc de l'home al seu món. Ni hi ha fotografia seva que no persegueixi aquest fet essencial, aquest valor tangible o intangible que, en el cas de la bona arquitectura, es pot trobar en qualsevol temps i lloc.

L'obra de Roland Fischer ocupa més de 35 exposicions individuals a museus i institucions artístiques al voltant del món, entre les quals el Museu d'Art Modern de París, la Pinakothek der Moderne de Munic, el Saarland Museum de Saarbrucken o el CGAC de Santiago de Compostel·la.

Pilar Ribal