XISCO BONNÍN
Les ciutats (in)visibles

La ciutat entesa com el subjecte on es creuen les diferents dialèctiques contemporànies és l'argument que cohesiona el projecte expositiu "Les ciutats (in)visibles" de l'artista mallorquí Xisco Bonnín (Palma 1967). I per això les sèries fotogràfiques que integren aquest projecte, especialment concebut per a l'Àrea 1 del Casal Solleric, reflecteixen l'amplitud i la versatilitat del fenomen urbà a través de les seves múltiples aparences. Xisco Bonnín persegueix les seves similituds i les diferències -arquitectòniques i de tota índole-, els seus trets culturals i les històries públiques o anònimes que defineixen la personalitat de la ciutat contemporània genèrica, i el seu propòsit és reflexionar sobre com experimentem els éssers humans la relació amb les nostres ciutats.

L'home és, malgrat la seva absència aparent, el gran protagonista de la vida urbana que recull l'obra de l'artista. És l'ésser humà qui construeix l'espai, qui el mira i n'absorbeix els codis visuals o, potser, aquell ésser "cec" que camina sense veure-hi, que viu sense desxifrar el sentit de la seva existència. Doncs què és una ciutat sense habitants si no un paisatge sense sentit?

Italo Calvino, a qui al·ludeix el títol d'aquest projecte, ens va deixar un suggestiu enunciat des del qual poder observar la ciutat: la seva invisibilitat. Essent evident la paradoxa de la impossible invisibilitat de qualsevol nucli urbà poblat per infinits elements d'intensa presència, es produeix un fenomen inèdit: l'aclaparadora combinació de "senyals" que ens surt a camí ens atordeix i, per això, hem après a ignorar-les.

Xisco Bonnín aborda transversalment el concepte contemporani de ciutat endinsant-nos a diferents barris i ciutats, però a cap en concret. Només el perfil transformat per un dia fatídic de la gran capital planetària, Nova York, es descobreix en aquestes sèries de fotografies que planen sobre "llocs" i "no- llocs", i les referències subtils de les quals a fets luctuosos o feliços cal conèixer per a poder veure.

Missatges publicitaris, arbres, cotxes, paisatges de rebuig i demolició, zones en construcció, monuments, rètols, carreteres, la mar... Els paisatges que recull el projecte "Les ciutats (in)visibles" de Xisco Bonnín componen un repertori iconogràfic que cal abordar tant des d'un punt de vista antropologicocultural com des de les actuals teories artístiques sobre la realitat com a simulacre i la virtualitat subjectiva de tota experiència.

Cada ciutat és única per a cada ésser humà. Tot a l'experiència urbana és instantani i canviant. El seu temps és un temps accelerat, fugisser... que fa que cada dia la ciutat es descobreixi novament quan reparam el que sempre hi ha estat i mai hem vist.

La proposta de Xisco Bonnín és, per tant, un reclam visual a la mirada del transeünt, una apologia de la diferència, ja que només en la diferència es construeix un present únic per a cada humanitat.

L'exposició està integrada per tres apartats temàtics:

• La ciutat submergida

En aquestes fotografies dedicades a les sèries Adiós, barrio chino, adiós, Graffitis románticos i Pa(i)sajes de la memoria, Xisco Bonnín ens endinsa a llocs marginals i secundaris de la ciutat, que configuren realitats històriques "submergides" per la velocitat del present.

• La ciutat contínua

El fenomen urbà ha conquerit el planeta: dels més de 7.000 milions de persones que habiten la terra, la població urbana supera ja el 75% del total. La multiplicació de les xarxes de comunicació ¿tant físiques com virtuals¿, com també l'homogeneïtzació de les morfologies i les tipologies de les ciutats al voltant del món, ens ubiquen en una "ciutat contínua" que es reprodueix al ritme dels nostres propis desplaçaments geogràfics.Aquest apartat temàtic inclou les sèries Motorland, Autovisión, Islaciudad, (In)transit i Vida orbital.

• La ciutat espectacle

Davant de la progressiva extinció d'allò autèntic, Jean Baudrillard va ser pioner a anticipar la tendència de la societat contemporània a la pràctica del simulacre. La vida urbana, segons el famós filòsof francès, està cada vegada més exempta d'experiències reals i més saturades d'hàbits precodificats. Les ciutats actuals es presenten com a vibrants universos de llum, color i sensacions dissenyats per i per a la moderna industrial cultura d'oci i consum, que molt freqüentment les indueix a la lematització i l'hiperrealitat.
Aquest darrer apartat inclou les sèries "Honeymoon club resort", "Art show" i "Lovestores".

Títol: Les ciutats (in)visibles
Espai: Àrea 1 del Casal Solleric
Dates: 4 de juny a 23 d'agost de 2015
Direcció i comissariat: Pilar Ribal
Organitza: Fundació Palma Espai d'Art, Fundació Banco Santander
Col·labora: Consell de Mallorca i Fundació Pilar i Joan Miró a Mallorca